Páginas

MARA ARANDA I JOTA MARTÍNEZ


Els intèrprets

Mara Aranda és una de les intèrprets més aclamades sorgida de l'escena espanyola en la primera dècada del segle XXI.

Més de dues dècades durant les quals ha investigat i cantat músiques turques, gregues, occitanes i músiques antigues, medievals i sefardites, que han deixat com a resultat gairebé una vintena de discos propis d'excel•lent factura mereixedors de premis i reconeixement per part de públic i també de mitjans especialitzats.

El treball de Mara Aranda ha girat entorn de la tradició Mediterrània aconseguint internacionalitzar una llengua pròpia i unes tradicions que mai havien arribat tant lluny ni amb tanta força. En 2015 celebra la seua trayectòria de 25 anys de carrera professional.

Jota Martínez

Especialista en instruments de la tradició medieval espanyola.

Nascut a Madrid en 1971. En 1987 emprèn els seus estudis de cant, guitarra, música i harmonia a l'escola Municipal de Música de Fuenlabrada “Dionisio Aguado”. En 1996 inicia els seus estudis de viola de roda i s'especialitza en aquest instrument. Des de l'any 1990 realitza estudis de percussió històrica i tradicional. La seva especialitat en aquest camp són instruments com: panderetes tradicionals del món, pandero quadrat, panderos rodons, dabul, dohola, tabals, nakires, tallira, entre d’altres.

Des de l'any 2001, aprofundeix en l'estudi d'instruments de corda premuda i s'especialitza en cítoles i llaüts medievals.

Des de 1998, treballa com multiinstrumentista, en estudi i en directe, en grups de música antiga de renom internacional i dirigeix el seu propi ensemble de música antiga.

Els Instruments:

Membranòfons: bendhir, adufe, pandereta, pandero, táarija, timbal, nakires
Idiòfons: címbals o platets, tablillas. triangle, campanil, sonaller.
Vent: añafil, banya, shofar, flautes d’una ma, caramillo xirimia, flauta de bec, axabeba, albogue, sac de gemecs.
Corda percutida: tamborina de cordes.
Corda fregada: organistrum, sinfonia, viola de braç, rabell, rebaba.
Corda polsada: Llaüt, guiterna, cítola, guitarra llatina, guitarra de pènyola, salteri quadrat, salteri d’ acord, salteri trapeci, arpa.

mara@mara-aranda.com . http://www.mara-aranda.com

A QUÈ SONA L'EDAT MITJANA?


Mara Aranda, junt a Jota Martínez, presentaren el passat dijous, 21 de maig, un concert didàctic especialment programat per als xiquets del col·legi Mare de Déu dels xics de la Font de la Figuera, que assistiren en tres torns de diferents edats, atenent el contingut del mateix al nivell i la capacitat de comprensió de cadascun dels grups als quals va estar dirigit.
El nostre objectiu principal va ser apropar als xiquets assistents unes músiques que difícilment es poden escoltar en els circuits habituals i ubicar-les en el seu context històric mitjançant d'un mini-concert en viu.
En el transcurs del mateix es mostraren detalladament els instruments musicals, reproduccions originals de l'Edat Mitjana, que posem al servei de la interpretació de peces representatives dels estils d'aquesta època. Tot això guiat per una explicació amena i intel · ligible que des de l'àmbit de l'educació artística,  potencien destreses, actituds i sensibilitat que redunden en el creixement global de l'oient a través de valors com l'escolta activa, la comprensió d'un llenguatge no verbal o la concentració. Els xiquets foren també convidats a participar en algunes peces musicals.



Viatjàrem en el nostre concert per una època de gran riquesa musical amb l’interpretació d’unes composicions que han subsistit centenars d'anys superant modes i estereotips, la qual cosa demostra el seu alt poder artístic i la seva qualitat. El seu missatge és igualment vàlid en l'actualitat, el segle XXI, que quan va ser creat segles enrere.

Ens detinguérem especialment en l’explicació i interpretació de peces:
- de trobadors i trobairitz. La paraula trovar literalment vol dir compondre versos. Així doncs, els trobadors són poetes i cantors, generalment de la noblesa feudal, les composicions dels quals estaven dedicades, principalment a l'amor i a la dona (fin'amors). Representen el primer testimoni d'una naixent literatura poètic-musical en llengua romanç.
 - de Les cantigues de Santa Maria. Una de les obres magnes de l'Europa medieval escrites durant el regnat d'Alfons X 'El Savi' (1221-1284). Col · lecció de més de 450 cançons monòdiques, en galaic-portuguès, en honor de la Mare de Déu que relaten els seus miracles o bé enalteixen la seva figura.
- de Les cantigues d'amic. Es van produir en els segles XII-XIII. El tema principal és la invocació d'una dona al seu amic a qui nomena en les primeres estrofes de les cantigues i determina el nom del gènere. La protagonista lírica de les cantigues d'amic no és una dama noble, sinó una mossa (doncela, dona virgo) que es queixa o s'alegra amb una amiga, una germana, la mare o la naturalesa, de la presència o absència del "amic" o "estimat".
- de romanços valencians (romancer vell i romanços de cec)
Allò de «fer romanços» o «romancejar» són expressions corrents i amb un significat molt clar. Quan una persona se li diu «romancera», s’està pensant en el fet que parla molt, conta coses amb pèls i senyals i fa llarg el seu relat. L’expressió sol ser un tant però expressa una característica dels romanços: cançons narratives que contaven dels fets històrics importants, llegendes o els succeïts de rellevància que s’anaven produint i que els joglars, personatges que anaven visitant pobles per donar a conèixer aquests fets, mentre captaven algunes monedes per a la seua supervivència, anaren estenent.
- del llibre vermell de Montserrat, què deu el seu nom a l'enquadernació en vellut vermell de les seves cobertes. Manuscrit, col · lecció de cants medievals per als pelegrins que arribaven a Montserrat (monestir on va ser escrit) i altres continguts de tipus litúrgic en català, occità i llatí, tots d'autor desconegut.

Els xiquets del col.legi Mare de Déu dels xics gaudiren sens dubte d’una jornada plena de descobriments en torn al món de la música i la història, en la que combinarem la vessant lúdica i la educativa mitjançant aquest viatge guiat per una de les èpoques més fascinants de la Història. Els mestres ens reberen amb moltíssima curiositat també i de segur conegueren alguns secrets d’aquest món antic però alhora tan actual. Per a nosaltres també va estar una jornada molt enriquidora on veierem fins a on arriba l’interès dels xiquets que feren preguntes com aquestes: ‘què us va inspirar per fer aquesta col·lecció’?, quins eren els materials més habituals per a la construcciód’instruments antics?, quants instruments valencians medievals teniu a la col·lecció? o en quina llengua parlaven els trobadors?”.





Diferents estudis sociològics demostren la importància que té l'escolta musical en la formació integral i el desenvolupament social, així com emocional, de l'ésser humà, i això sumat al fet que la música és sens dubte l'art més difós i el que major poder de convocatòria té, fa que es contribueixa amb aquest projecte a l’enriquiment de la cultura en pro d'una societat més crítica i versada, sensible i reflexiva, més rica en valors que no es devaluen amb els vaivens dels temps.
Crònica de Mara Aranda